dissabte, 12 de juliol de 2008

El meu primer post


Agraïment

Catalunya, terra noble, jo et demano
que quan sigui l'hora de l'etern dormir
siguin els teus braços els que m'envolcallin,
i en el teu sol verge tornaré a florir.

Aquesta terra dolá i brava alhora
que un dia en els seus braços m'acullí,
és la terra que estimo i a tothora
vull cantar a l'aire el que ha fet per mi.

Aquesta terra que en hora llunyana
em donà la pau i tot el benestar,
quan amb desconsol i pena jo buscava
algú que m'ajudes i em donés la mà.

Ès la terra que estimo, perquè un dia
amorosa i bella m'ho va donar tot;
quan molta enyorança només jo tenía
fins en el seu sol vaig trovar l'amor.
I amb el sentiment que em vessa de l'ànima
vull dir-ho ben fort, d'amor amarat
no et traïre mai, gloriosa patria
i daré la vida per ta llibertat!

Juliol 1990