tag:blogger.com,1999:blog-88627274370025474732024-03-13T08:29:08.149-07:00El blog de la FelicitaJa de molt petita em portaren al col-legi de les Germanes Carmelites de Tordera i alli vaig agafar una gran afecció a les lletres. Aviat vaig començar a escriure contes de coses que se m'acudien, sempre fantasioses.
A l'anar creixent, la poesia i, sobretot romàntica, o amorosa, va suplir la il-lusió d'escriure, sense però , de deixar la prosa.
Es pot dir que tot el que he après ha estat llegint bons llibres, pero no puc amagar que soc molt sensible.Felicitahttp://www.blogger.com/profile/01750940086349140678noreply@blogger.comBlogger55125tag:blogger.com,1999:blog-8862727437002547473.post-12771213175349392242009-06-07T12:12:00.000-07:002009-06-07T12:40:24.754-07:00Ocells<a href="http://4.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SiwXTukTKSI/AAAAAAAAAJE/mf79UPzBK7c/s1600-h/rossinyol.gif"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 286px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SiwXTukTKSI/AAAAAAAAAJE/mf79UPzBK7c/s320/rossinyol.gif" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5344672485467171106" /></a><br />Rossinyol, quan neix el dia<br />i sento el teu bell cantar<br />el meu cor se'n ve depressa<br />i se't posa al teu costat.<br /><br />Rossinyol, jo sols voldria<br />apendre el teu refilar<br />perquè estic enamorada<br />i vull venir amb tu a cantar.<br /><br />Aixi tots dos estarièm<br />dintre l'arbre més florit:<br />I fariem un niuet<br />per jaç les floretes de'arbre.<br /><br />Molt ens estimariem<br />i tu i jo un dia tindriem<br />el nostres bonics petits.<br /><br />Rosinyoleta estimada<br />això que dius no pot ser<br />perquè aquesta veu tan dolça<br />que el senyor ens va donar<br />encara que te'n ensenyi<br />no podràs apendre mai...<br /><br />Perquè a les rosinyoletes<br />no les va voler ensenyar?<br />doncs no volien creure<br />i no paraven de xerrar.<br /><br />Però jo també t'estimo,<br />i m'agradaria el que em dius,<br />si fessim un niu a l'arbre,<br />com que sempre estaríem junts,<br />a cantar tu n'apendríes,<br />sense fer mal a ningú.<br />I estariem com els àngels!<br />el nostres fillets, jo i tu...<br /><br />F.Sagrera - 6/5/2009Felicitahttp://www.blogger.com/profile/01750940086349140678noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8862727437002547473.post-79433607926921257222009-03-04T13:03:00.000-08:002009-03-04T13:25:55.222-08:00Dos anys de la meva vida - Segona part<a href="http://2.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/Sa7xyO85EoI/AAAAAAAAAI8/NaL6zdX5rBs/s1600-h/festamajor.bmp"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 142px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/Sa7xyO85EoI/AAAAAAAAAI8/NaL6zdX5rBs/s200/festamajor.bmp" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5309446856025641602" /></a><br />No cal que digui com posava tots els meus sentits a escriure unes cartes molt boniques, llargues i esperançadores, que crec que era el que convenia a aquells pobres soldats lluny de la seva llar.<br />El que crec que no havia aconseguit el meu encant físic tinc el goig de dir que ho va fer l'ànima que deixava entreveure amb les paraules escrites, ja que em deia q cada carta que esperava les meves amb impaciència i que les llegia més d'una vegada amb molta il.lusió.<br />També últimament em deixava comprendre amb frases intencionades que sentia alguna cosa més profunda que amistat per mi.<br />Que poc va durar la joia que m'anava envaint a cada missiva!<br />L'última carta que vaig rebre d'ell deixava endevinar un estat depressiu i angoixós, produït pel perill que passava quan feia les guàrdies a la trinxera.<br />No vaig tardar ni quinze dies a assabentar-me de la seva mort.<br />Afortunadament el pas del temps tot ho esborra, potser també hi influeix la joventut que reforça les ganes de viure i fa que noves il.lusions t'ajudin a assolir la felicitat.<br /><em><strong>VI.Festa Major</strong></em><br />A mesura que anàvem creixent, és clar, les nostres il.lusions eren d'altre mena.<br />Ja no teníem ganes de jugar; preferíem quedar-nos al costat dels grans, quan sortíem a les nits d'estiu, o bé passejar pel pont de ferro, que era l'únic passeig que teníem.<br />En aquest període fins a fer-nos adults el que esperàvem amb més il.lusió era la festa gran; la Festa Major, que se celebra en tots el pobles de la nostre terra i que a Tordera és el vint-i-quatre d'Agost.<br />Quantes hores de xerrameca ens ocupava aquesta data!<br />Començant pels vestits que estrenaríem i continuant amb les sabates, el pentinat, si faria sol, si plouria, si vindria aquesta orquestra o aquella altra...<br />Quan encara faltava un mes per el dia tan esperat, no paràvem de parlar del mateix tema. El ball a l'envelat i el vestit de gala eren una preocupació de tots els veïns del poble (tingueu en compte les poques diversions de què gaudíem en un poble com el nostre; tot era un esdeveniment).<br />La cosina Lola lluïa cada any un model de Modes la Innovació que li confeccionava una amiga que hi treballava de modista i que causava sensació. No menys expectació causava el que lluïa la meva germana Consol, de Modes Parera. La Dalmira hi abocava tots els cinc sentits. Val a dir, però, que tant l'una com l'altre eren bons plançons i els esqueia amb molt bon aire.<br />Heu de pensar que Tordera tenia fama de noies maques i elegants i els balls de societat eren molt distingits. A més eren amenitzats per l'orquestra La Principal de la Bisbal, que durant molts anys tenien contractada per aquests dies, i feia que fos la Festa més lluïda dels pobles de la rodalia.Felicitahttp://www.blogger.com/profile/01750940086349140678noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8862727437002547473.post-2705152836055062182009-02-22T00:49:00.000-08:002009-02-22T01:43:32.904-08:00Dos anys de la meva vida - Primera entrega<a href="http://3.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SaEd4SfOfhI/AAAAAAAAAIk/VyWOuFqFAgE/s1600-h/GuerraCivil.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 168px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SaEd4SfOfhI/AAAAAAAAAIk/VyWOuFqFAgE/s200/GuerraCivil.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5305554688891846162" /></a><br /><em><em>Oh amor meu, quin desconsol quan l'altre nit vas passar amb una amiga tot feliç bromejant tan a prop meu; ni em vares veure i el meu cor, saltant com un cadell, em va marxar el pit corrent darrera teu afanyós per tocar-te, acariciar els teus cabells i contemplar els teus ulls clars.<br />Voldria ésser una flor de colors ben vistosos, perfecta perquè et fixessis en mi, però això no és possible; ja sé que mai no em miraràs amb l'esguard amorós com jo voldria i sempre més guardaré el meu secret i t'estimaré, si, peró sense esperança; qui sap si en l'altre vida els dos, llavors, podrem ajuntar les nostres ànimes, peró mentrestant t'estimaré, t'estimaré.<br /><br />Estic desolada; tan sols sortir al carrer m'he assabentat de la teva mort. M'he quedat tan aclaparada que crec que tots han descobert el meu secret.<br />Déu meu! Si almenys aquesta pèrdua hagués servit per a alguna causa honorable, però no, aquest tret que ha segat la teva vida a les trinxeres no ha servit per a res més que per aixó: per segar la teva joventut exhuberant, per causa d'una guerra cruel, odiosa i innecesaria, de la qual tu, em consta, n'eres contrari com molta altre gent.<br />No em queda el consol d'anar a plorar i posar unes flors a la teva sepultura; has caigut molt lluny de la teva terra estimada; mai no sabré on ets. Sols em queda el consol (tan petit) de pregar per tu... Octubre 1938</em></em><br /><br />Tot va començar, més ben dit no va començar perqué de petits ens ignoràvem, ja que érem de grups socials diferents i viviem als extrems oposats del nostre poble; és a dir, que ni els nostres jocs eren comuns com ho eren amb altres grups de nois i noies amb qui per ser veïns, ens vèiem quotidianament.<br />En anar creixent tampoc vàrem tenir gaires ocasions per trobar-nos, ja que el seu ambient era molt diferent del meu i ell pels seus estudis passava llargues temporades fora.<br />Va ésser al'escola d'adults on jo feia uns cursets nocturns de llengua catalana, francès i dibuix, on per mrimera vegada el vaig conèixer, dic el vaig perquè no crec que ell es fixés en mi.<br /><br />Era un noi molt brillant, simpàtic, parlador i amable; a més molt més educat que la resta de xicots que jo tractava; físicament també era bastant notable, almenys així el veia. Tenia el cabell ros i els ulls molt blaus; no és d'estranyar, doncs, que m'enamorés d'ell molt aviat.<br /><br />Cada matí passava, minut més, minut menys, pel mateix lloc, ja que va aconseguir un treball a prop de casa meva, i jo, fent veure que tenia alguna cosa a fer al carrer estava al'aguait per veure'l passar.<br /><br />Jo, mira el que és l'amor, ja en tenia prou amb la seva salutació i el seu petit somriure; era feliç com aquells gossets a qui l'amo els fa una moixaina, com una caritat a un pobre.<br /><br />Va començar la Guerra Civil i nosaltres anàvem fent la nostra monòtona vida. Es fa fundar la associació d'amics entre els alumnes i fèiem alguna festeta i algun campionat de tennis de taula, però tot seguia igual. <br /><br />Quan ja portàvem un any de guerra, més o menys, varen demanar a files els qui serien anomentas "la lleva del biberó", tots xicots de disset o divuit anys.<br /><br />Li va tonar a ell junt amb altres amics incorporar-se i va ser llavors quan el grup d'estudiants de l'escola nocturna, patrocinats pel mestre que ens donava les classes, va acordar formar uns equips de noies per mantenir correspondència regularment amb tots els que marxaven. Així que estigueren destinats varen escriure a l'escola per assebentar-nos d'on havien anat a parar que, naturalment, va ser on es desenrotllaven els grans combats.<br />Coses del destí; a mi junt amb una altra amiga em va tocar la sort - així ho vaig considerar jo- de poder cartejar-me amb el meu estimat.<br /><br />Continuará...Felicitahttp://www.blogger.com/profile/01750940086349140678noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8862727437002547473.post-50899818882771164992009-02-22T00:37:00.000-08:002009-02-22T00:45:50.534-08:00AgraimentBenvolguts bloguistes: Us vull donar les gracies a tots per els anims que em doneu. M'anímeu molt i a mi m'agrada tant la poesia, que encara feu que m'esforci més per fer-les mes boniques.<br />No dic ben fetes, perqué ja heu pogut llegir més d'una vegada que no he estudiat com les gran escriptores: Mercè Rodoreda, Rosalía de Castro, i tants i tantes que crean uns poemes o noveles, d'acord amb la seva categoría de mestres de les lletres que son. A mi només em surten del cor.<br />Moltes gràcies per els vostres elogis!<br />FelicitaFelicitahttp://www.blogger.com/profile/01750940086349140678noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8862727437002547473.post-58949097699640488062009-02-05T15:27:00.000-08:002009-02-05T15:47:24.910-08:00Concert al Palau<a href="http://4.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SYt50sRANfI/AAAAAAAAAIE/fXQA33HiBx8/s1600-h/untitled.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 128px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SYt50sRANfI/AAAAAAAAAIE/fXQA33HiBx8/s200/untitled.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5299463332674156018" /></a><br />Tot és a punt, l'auditori, expectant, roman callat<br />el local s'ha sumit en la penombra,<br />s'oiexen unes veus sorgir de l'ombra,<br />el director, impetuós, marca el compàs.<br /><br />Les veus del cor, adés potents, adés remoroses<br />semblant un cor d'àngels omplen el Palau,<br />aquest Palau joiell del nostre poble<br />on l'encis de la música hi és real.<br /><br />El geméc dels violins amb dolça melodia<br />acompanya els cants del Requiem de Fauré<br />i les notes amb deix de melangia<br />impregnen l'esperit d'amor i fè.<br /><br />"Deslliureu-me Senyor<br />de la mort eterna en aquell dia terrible<br />que sotraguejarà els cels i la terra<br />quan vindreu amb el foc per a jutjar el mon".<br /><br />El missatje, sinistre, sona potent<br />i l'ànima suara tranquil.la, esdevé temorosa<br />am l'avís que espaordeix i és prec alhora,<br />d'un demà que és llunyà... o és inminent.<br /><br />La percusió cobreix els clams del cor<br />fins fer vibrar els àmbits del Palau;<br />hipnotitza, l'impresionable só<br />de trompes i fagots i el gros timbal.<br /><br />Minva el "fortissim" i el dolç violoncel<br />recolza el cor, que amb bells accents<br />alleuja i assossega sentiments<br />i treu del ser, l'angoixa i el recel.<br /><br />"Que els ángels et menin al Paradis<br />que t'aculli el cor celestial<br />i tinguis junt amb Llatzer<br />el repós etern."<br /><br />Oh fort magnetisme musical!<br />s'alça el public com un sol cos al gran final;<br />amb llargs aplaudiments retra homenatge<br />als interprets, al gran mestre i al Palau...<br /><br />Han callat les veus i el ressó de les últimes notes;<br />resta silenciós el bell Palau.<br />A fora el sorollós trafegament de gents ignotes,<br />i a dalt la lluïsor d'estels en el cel blau.<br /><br />Magistral recital... bella l'estança<br />els pensaments de pau volen ingràvids<br />i el sentiment profund que em té ensonyada<br />es deixondeix en un res que em surt dels llavis.<br /><br />FelicitaFelicitahttp://www.blogger.com/profile/01750940086349140678noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8862727437002547473.post-7759931579450440622009-02-02T13:24:00.000-08:002009-02-02T13:37:12.805-08:00Mesurant sentiments<a href="http://2.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SYdndI-YTeI/AAAAAAAAAH8/ZjO7Z-q6t5w/s1600-h/child.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 134px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SYdndI-YTeI/AAAAAAAAAH8/ZjO7Z-q6t5w/s200/child.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5298317236947668450" /></a><br />A l'anar passant els anys<br />plens de records i enyorançes,<br />vas garbellant il.lusions,<br />desenganys o benaurançes.<br /><br />Al final veus que ha restat<br />la mesura ben migrada,<br />és poc l'amor i amistat<br />que dintre teu hi té estada.<br /><br />Al cor, dels amors que guardes<br />ben pocs hi han posat arrèls;<br />els que tu més estimaves...<br />els que t'eren més fidels.<br /><br />Que s'ha fet de l'amistat<br />que tu creies entranyable?<br />als uns els has oblidat,<br />als altres, s'els ha emportat<br />la mort, que és inexorable!<br /><br />T'acompanyen els records<br />de la joventud llunyana<br />i un sentiment de tristor<br />amb nostàlgia s'agermana.<br /><br />Passejes esmaperdut<br />pel parc on vas cada dia;<br />t'abalteix la solitud,<br />et pren la malenconía.<br /><br />Et distreu el xerroteig<br />de sorollosa maïnada<br />i el pensament et fuig lluny...<br />fins ta infantèsa enyorada.<br /><br />Però a l'apropar-se un infant<br />que et demana una rondalla<br />les tristors, seguit, se'n van<br />i al cor floreix la rialla!<br /><br />Felicita SagreraFelicitahttp://www.blogger.com/profile/01750940086349140678noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8862727437002547473.post-14193280781650893562009-02-01T13:28:00.000-08:002009-02-02T13:23:53.178-08:00Soc amiga<a href="http://4.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SYYWQ9MgZaI/AAAAAAAAAH0/AKyoickFf50/s1600-h/mundo.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 200px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SYYWQ9MgZaI/AAAAAAAAAH0/AKyoickFf50/s200/mundo.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5297946492208702882" /></a><br />Vull ser amiga de la Terra,<br />la mar i les estrelles,<br />de les bestioles, les plantes<br />i totes les coses tendres;<br />meravellar-me del miracle<br />que ens envolta a l'univers,<br />contemplant quan neix la llum<br />i quan s'estingeix.<br />Vull ser amiga de l'home,<br />de la dona, de l'infant...<br />sens rebutjar el color, ni la raça<br />al meu voltant.<br />Vull compartir amb tothom<br />la pau, no pas la guerra,<br />l'aire i el sol i l'aigua<br />i els fruits tots d'aquesta terra.<br />Vull sentir el cor lliure<br />fent-lo ben gran<br />fins que esclati dins el pit<br />tot estimant...<br />Vull omplir-me a vessar<br />les mans i el cor<br />per oferir-ho als germans<br />orfes d'amor.<br />Vull desterrar de mi<br />l'odi i la falsedat<br />i l'afany d'esclafar a l'amic<br />per ser enlairat<br />Vull aixecar-me de la pols<br />que em cega els ulls<br />i caminar per camins purs<br />i sense embulls...<br /><br />Aixì podrè sentir, senyor,<br />lo bell que és viure<br />i així, potser m'adormiré<br />amb un somriure.<br /><br />FelicitaFelicitahttp://www.blogger.com/profile/01750940086349140678noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8862727437002547473.post-64899050169314010872009-01-21T10:58:00.000-08:002009-01-21T11:11:24.369-08:00Poesía<a href="http://1.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SXdzQ2IQslI/AAAAAAAAAHs/zuJ9JBuYwtE/s1600-h/castle.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 134px; height: 200px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SXdzQ2IQslI/AAAAAAAAAHs/zuJ9JBuYwtE/s200/castle.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5293826620242571858" /></a><br />Hi ha cosa mes bonica<br />que un poema ben escrit?<br />es cosa que el cor et dicta<br />i t'assossega l'esperít.<br /><br />Quant veus un paisatge esplèndit,<br />les paraules surten fluïdes<br />sense buscar-les ansiós.<br />Les flors tambe són bon tema<br />per sa bellesa i colors.<br /><br />Quan estimes a una noia<br />hi ha res tant natural<br />que un poema on li expliques<br />l'amor que ella t'ha inspirat.<br /><br />L'afecte d'un fill a la mare<br />no l'omplen de felicitat,<br />les frases d'agraïment<br />que al poema haurà trobat?<br /><br />I al mati quan surt el sol<br />es veuen coses tant belles,<br />que si tens un cor sensible<br />pots gaudir de maravelles.<br /><br />Si t'agrada la poesía<br />gaudeixes dels sentiments,<br />i adquireixes la cultura<br />dels qui viuen plenament.<br /><br />F. Sagrera - Gener 2009Felicitahttp://www.blogger.com/profile/01750940086349140678noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8862727437002547473.post-14837186787823488462009-01-11T11:17:00.000-08:002009-01-11T11:28:36.449-08:00Sant Ponc<a href="http://3.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SWpHahSI0eI/AAAAAAAAAHk/xTIaPLiMj1I/s1600-h/Sant+Ponc.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 150px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SWpHahSI0eI/AAAAAAAAAHk/xTIaPLiMj1I/s200/Sant+Ponc.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5290119233236685282" /></a><br />En un racó de muntanya<br />i amagada dins del bosc,<br />hi ha una bonica capella<br />amb mil aromes de flors.<br /><br />Les flors són totes boscanes<br />Sant Ponç les guarda amorós,<br />la reina n'és la ginesta<br />que omple tots els vessants d'or.<br /><br />Trovarem també la farigola<br />i romaní del més flairós<br />i les roses beneïdes<br />que ens embriagaran d'olor.<br /><br />Pujem a dalt de l'ermita<br />que ja ens espera Sant Ponç<br />i a tots amb sa bonhomía<br />darà la benedicció.<br /><br />En retornar cap a casa<br />collirem un munt de flors;<br />les portarem a braçades<br />al costat del nostre amor,<br />que ens dirá paraules dolces<br />que ens alegraran el cor.<br /><br />I en arribar a nostres llars<br />tindrem pau i benestar<br />amb la il-lusió renovada<br />per poder un altre any tornar.Felicitahttp://www.blogger.com/profile/01750940086349140678noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8862727437002547473.post-61503421460004874332008-12-29T09:15:00.000-08:002008-12-29T09:26:42.466-08:00Canço de Nadal<a href="http://2.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SVkISczpPuI/AAAAAAAAAHc/2fK2wgmzD1s/s1600-h/coro.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 195px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SVkISczpPuI/AAAAAAAAAHc/2fK2wgmzD1s/s200/coro.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5285264750759460578" /></a><br />Aquesta nit santa<br />ha nascut un nen<br />ros com les espigues<br />bonic com el cel.<br /><br />Maria, la mare<br />alleta al nadó<br />i per adormir-lo<br />canta una canço.<br /><br />"Dorm el meu fillet<br />al braç de la mare<br />que dins l'abraçada<br />ja no tindràs fred".<br /><br />Josep, el seu pare<br />li arranja el bressol,<br />el pren en sos braços<br />i el posa el seu sol.<br /><br />Els pares li vetllen<br />el son tan feliç,<br />els angels li canten<br />quan neix el matí.<br /><br />Josep fa unes sopes<br />d'oli i romaní<br />per la dolça Verge<br />i l'infant Diví.<br /><br />Els pastors hi arriben<br />portant-li presents<br />també li n'ofrenen<br />els Mags d'Orient.<br /><br />Or, encens i mirra<br />per el fill de Déu!<br />i amb fervor i respecte<br />li besen els peus.Felicitahttp://www.blogger.com/profile/01750940086349140678noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8862727437002547473.post-24313669009969845962008-12-29T09:06:00.000-08:002008-12-29T09:13:27.711-08:00Nadala<a href="http://openphoto.net/volumes/MIRO/20060314/openphotonet_peis_01.JPG"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 800px; height: 598px;" src="http://openphoto.net/volumes/MIRO/20060314/openphotonet_peis_01.JPG" border="0" alt="" /></a><br />La pàl-lida claror del cim de la carena<br />ens anuncia que la nit s'en va,<br />i la blanca gebrada que ha dut la serena<br />amb la tímida llum comença a brillar.<br /><br />Aviat el disc de foc sorgirà majestuós<br />i lentament resplendirà tota la plana<br />il-luminant el paisatge ara boirós,<br />omplint-ho tot de llum i d'esperança.<br /><br />L'esperança que ens porta el Fill de Déu<br />que ha nascut aquesta nit en un estable;<br />a Ell li vessa l'amor en el cor seu<br />i l'envia a tothom en un missatge:<br /><br />"Estimeu-vos tots com bons germans<br />i que regni la pau sense fronteres,<br />de Pau i Amor ompliu les vostres mans<br />i ofereiu-ho als que estan mancats d'elles".Felicitahttp://www.blogger.com/profile/01750940086349140678noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8862727437002547473.post-85433307189396532272008-11-17T12:10:00.000-08:002008-11-17T12:18:40.138-08:00La vella alzina<a href="http://2.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SSHRjt_cfYI/AAAAAAAAAHU/zIiI0IuPhBM/s1600-h/tree.bmp"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 130px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SSHRjt_cfYI/AAAAAAAAAHU/zIiI0IuPhBM/s200/tree.bmp" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5269723450571521410" /></a><br />En altre temps robusta<br />i poderosa<br />desafiant el cel i l'aire<br />en tot moment<br />els teus forts braços<br />obries generosa<br />a qui cercava l'ombra<br />fugint del sol ardent.<br /><br />Esperant delerosa la<br />pluja cobejada,<br />sola vora el llac amb<br />solitud plaent,<br />a la posta del sol, feliç<br />amb la rosada,<br />a l'arribar l'albada<br />gaudint del sol ixent.<br /><br />A l'estany d'aigües<br />calmes mirallaves<br />coqueta<br />pentinant el brancatge<br />que el vent ha<br />escabellat,<br />sense por a les<br />tempestes mai t'has<br />mostrat inquieta quan,<br />bramant dalt del cel el<br />llamp t'ha amenaçat.<br /><br />Has vist passar<br />impassible molts anys<br />de nostre història<br />has vist a gent fent<br />guerres i també temps<br />de pau<br />i tot contant el dies,<br />t'has fet vella i xacrosa<br />tens la soca rugosa i<br />tens vell el fullam!<br /><br />Has perdut fermesa,<br />se't veu tota<br />esllanguida,<br />el gemec de tes<br />branques sorprèn el<br />caminant<br />que en penses<br />melangiosa qui et<br />segarà la vida:<br />Serà el foc, la<br />tempesta o un acer<br />molt tallant?<br /><br />No t'entristeixis massa,<br />vella alzina<br />ensonyada.<br />Que els ocells cantaires ja venen <br />a ver els nius<br />i com cada primavera<br />al néixer l'ocellada<br />t'ompliran de joia els<br />seus cants festius.<br /><br />A les àvies!!!Felicitahttp://www.blogger.com/profile/01750940086349140678noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8862727437002547473.post-1694731636777629702008-11-13T05:57:00.000-08:002008-11-13T06:19:06.302-08:00Desglaç (prosa poètica)<a href="http://4.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SRw3LUy4QUI/AAAAAAAAAHM/gPy6EWEP42E/s1600-h/untitled2.JPG"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 154px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SRw3LUy4QUI/AAAAAAAAAHM/gPy6EWEP42E/s200/untitled2.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5268146331816837442" /></a><br />No intentis enganyar-me,<br />no saps mentir<br />quan la paraula transformada en sageta<br />fereix a qui tu estimes.<br /><br />Els teus ulls clar i serens<br />defugen la mentida<br />i els trets de la teva cara dolça,<br />noble i estimada,<br />em diuen la veritat,<br />la veritat tan anhelada.<br /><br />A la tardor, quan els arbres<br />atapeïts del gebre que la nit<br />ha acaramullat a les fulles,<br />la minsa escalfor del tebi sol<br />fa que es desglaci en gotes<br />regalimant cap al terra.<br /><br />I aquesta veritat<br />que m'has dit sense paraules<br />ha fet que, com el sol en els arbres,<br />el meu cor es desprengui del gebre<br />que durant tan temps<br />la indiferencia hi ha dipositat.<br /><br />Confio que la teva paraula<br />tan esperada, farà que torni<br />a bategar aquest pobre cor meu<br />amb més força que mai.Felicitahttp://www.blogger.com/profile/01750940086349140678noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8862727437002547473.post-55596316529365106742008-11-09T14:21:00.000-08:002008-11-09T14:31:43.789-08:00Tot el que el temps s'endugué<a href="http://4.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SRdkxpJITdI/AAAAAAAAAG8/y4ZViK0t6FM/s1600-h/untitled.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 134px; height: 200px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SRdkxpJITdI/AAAAAAAAAG8/y4ZViK0t6FM/s200/untitled.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5266789093253598674" /></a><br />Mireu-se´l! Encara menté la gallardia<br />de la seva joventut, ja que es llunyana,<br />i que ell intenta retenir amb valentia<br />per fer presència i suport a la companya.<br /><br />Els ulls li reflecteixen serenor i fermesa,<br />encare té il.lusions i amor tendrals,<br />amb l'esguard fa a l'esposa la promesa<br />quan curtegen les tardes tardorals.<br /><br />No sempre les arrugues li han solcat la cara<br />ni tenia pocs cavells blancs com la neu,<br />antany era un minyó de vista clara<br />ben plantat i orgullós, el món tot era seu.<br /><br />Ha viscut la vida lluitant dia a dia<br />els dies, mesos i anys s'han esmunyit,<br />i avui que està envellit contempla amb ironia<br />la joventut passada... el temps fugit...<br /><br />Que s'han fet de les lluites esforçades<br />del delit pel treball ja no li'n queda res!<br />perquè han servit les ambicions passades?<br />la joventut perduda no es pot comprar amb diners.<br /><br />Quan els records sovint li duen melangia<br />s'enmusteix com flor tallada del seu brot,<br />doblega el cos com canya que el vent vincla<br />i té caiguts els ulls, dels que s'escapa el plor.<br /><br />1er premi de poesia 1997.Felicitahttp://www.blogger.com/profile/01750940086349140678noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8862727437002547473.post-60012708025864788302008-11-05T14:05:00.000-08:002008-11-05T14:21:16.441-08:00Reflexions<a href="http://3.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SRIcLgu8c7I/AAAAAAAAAG0/DBj3AgMREg0/s1600-h/16barak533.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 116px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SRIcLgu8c7I/AAAAAAAAAG0/DBj3AgMREg0/s200/16barak533.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5265301898440504242" /></a><br />Avui, 5 de Novembre, ja de bon matí els canals de televisió només parlaven de les eleccións dels E.U.A.<br />Sembla que guanyava aquest senyor de color tant popular en aquests últims temps, anomenat Obama.<br />A mi, la veritat, m'és igual de quin color siqui. El que té importància es que resulti un bon governant que es preocupi del poble al que ha promés fer-ho tot pel be de les persones que viuran sota el seu govern.<br />Als E.U.A. hi viuen moltissimes persones de color, que son hereus d'aquells que varen arrivar alla en temps de l'esclavitud. Ara son gairebé una majoría. Tots ells deuen haver donat al vot al que consideran un germá, amb el disgust dels que es creuen amb més dret per governar.<br />De bons governants, jo crec que es poden comptar amb poques xifres. En tots els temps i en totes les nacións n'hi ha una gran quantitat molt mes important que es presenten per el càrrec per els seus interessos personals i no pas per amor i benefici de la nació, i aixó es lamentable.<br />O, no vejem en totes les eleccions que es fan, on normalment, del que han promès en resulta molt poca cosa, i encara no sempre el més necessari?<br />Ara! colocar la gent que els interessa a carrecs que son incapaços de administrar be i amb honradesa, aixó si que ho pot veure tothom.<br />Com a consequencia sento molta gent que diuen que no pensen anar a votar i cada vegada hi ha mes abstenció.<br />Per l'amor al nostre pais, jo demano que avans de dipositar el vot a la urna, hi penseu bé. Com persones adultes que senten afecte per els seus pobles, i no com a infants que votan aquell que els cau be perquè es elegant o simplement perquè es simpàtic i promet regalar molts caramels.<br />D'acord? A veure si posem una mica de seny!Felicitahttp://www.blogger.com/profile/01750940086349140678noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8862727437002547473.post-8298353298770699042008-11-02T11:20:00.000-08:002008-11-04T05:29:15.489-08:00XXXI<a href="http://1.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SQ3_HXbYQsI/AAAAAAAAAGs/2MGKB7rQtzU/s1600-h/ojos_azules.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 140px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SQ3_HXbYQsI/AAAAAAAAAGs/2MGKB7rQtzU/s200/ojos_azules.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5264144041478996674" /></a><br /><br />El nostre amor fou mig sainet, mig drama<br />de trama tan absurda<br />que feia plorar i riure a la vegada.<br />Però en el repartiment d'aquesta história<br />a tu et tocà plorar i riure alhora;<br />a mi la part pitjor, quan s'acabava<br />només em van restar amargues llàgrimes.<br /><br /><br /><br /><strong>XLII</strong><br /><br />Els teus ull són blaus<br />i quan rius,<br />la seva llum em recorda<br />el tremolós despertar de l'albada<br />quan el resplandor del sol l'envolta.<br /><br />Els teus ull sòn blaus<br />i quan plores<br />les llàgrimes em semblen<br />les gotes de la rosada<br />quan en una flor parpellejen.<br /><br />Els teus ulls són blaus<br />i en el seu fons,<br />hi veig la lluentor d'un estel<br />quan esclata a la vesprada<br />brillant a dalt del cel.Felicitahttp://www.blogger.com/profile/01750940086349140678noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8862727437002547473.post-74262847150968169482008-11-02T11:11:00.000-08:002008-11-04T05:28:38.134-08:00XXX - Gustavo Adolfo Becquer<a href="http://2.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SQ39YNjWLQI/AAAAAAAAAGk/pJS7U36-yDg/s1600-h/man-ray-larmes-tears-1932-33-2801792.1"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 154px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SQ39YNjWLQI/AAAAAAAAAGk/pJS7U36-yDg/s200/man-ray-larmes-tears-1932-33-2801792.1" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5264142131862580482" /></a><br />Apuntava als seus ulls una llàgrima<br />i als meus llavis una frase de perdó;<br />l'orgull va poder més i els ulls secava<br />l'orgull va cloure els llavis sens perdò.<br /><br />Jo vaig per un camí, ella per l'altre,<br />però al pensar amb el nostre gran amor<br />dic apenat: Perqué vaig callar aquell dia?<br />I ella dirà: Perqué no vaig plorar jo?Felicitahttp://www.blogger.com/profile/01750940086349140678noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8862727437002547473.post-12993813893557181452008-10-21T11:12:00.000-07:002008-10-21T11:47:55.356-07:00Voldria...<a href="http://4.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SP4i_Xd-FdI/AAAAAAAAAGc/uvW0plabNn8/s1600-h/untitled.bmp"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://4.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SP4i_Xd-FdI/AAAAAAAAAGc/uvW0plabNn8/s200/untitled.bmp" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5259679886842140114" /></a><br />Qui et roba les paraules<br />que dintre teu pronuncies?<br />paraules que els silencis <br />recullen de la ment.<br /><br />Si en la teva cara<br />hi ha joia o tristesa,<br />herència d'impressions<br />d'on brolla el sentiment.<br /><br /><br /><br /><br />Quan un somni s'escapa<br />i s'espargeix pel rostre,<br />desgranes en silenci<br />les teves il-lusions.<br /><br />Voldria endavinar-te <br />el sentiment que amagues<br />per poder alliberar-te<br />de les desil-lusions.<br /><br />I obrir com una urna<br />la balma del teu dintre<br />sense deixar una espurna<br />del teu cor adormit.<br /><br />I arrancar una a una<br />les raons que són causa<br />de totes les tristeses<br />de tots els teus neguits.<br /><br />Voldria en el teu rostre<br />mogut per dolç oratge<br />l'espressió triomfant.<br /><br />Com fa la mar calmada<br />amb les ones a una platja<br />quan la va acariciant.Felicitahttp://www.blogger.com/profile/01750940086349140678noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8862727437002547473.post-40049107797261544172008-10-20T13:51:00.000-07:002008-10-20T14:05:25.973-07:00Al Amanecer<a href="http://3.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SPzyjPOkZHI/AAAAAAAAAGU/zlf0aRVHPbs/s1600-h/Sunny-Morning-Animated-Wallpaper_1.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://3.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SPzyjPOkZHI/AAAAAAAAAGU/zlf0aRVHPbs/s200/Sunny-Morning-Animated-Wallpaper_1.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5259345152058877042" /></a><br />Al amanecer se ilumina la vida,<br />el calor del sol acaricia las flores<br />que ofrecen al día sus bellos colores<br />y dan al paisaje frescor y armonía.<br /><br />Del azul espacio indiscutible dueñas<br />vuelan golondrinas planeando alegres.<br />Eres, alborada, con luz y color<br />un canto a la vida, proclama de amor.<br /><br />Bello amanecer, claro albor del día,<br />¿Porqué no me invade tu dulce alegría?<br />Porqué no me deja mi triste nostalgia<br />gozar de tu entorno, sentir tu calor?<br /><br />Dentro de mi casa ya no hay primavera,<br />es invierno helado la ausencia de amor;<br />faltan tus caricias, tu voz ya no suena,<br />desde que te has ido no hay mas que dolor.<br /><br />Las horas de insomnio se hacen eternas<br />soñando despierta, confiando en ti...<br />¿No podría un día, cual amaneceres,<br />ver mis esperanzas dar luz a mi vida,<br />ver tu amor sereno venir hacia mi?Felicitahttp://www.blogger.com/profile/01750940086349140678noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8862727437002547473.post-34906290732755246172008-10-19T08:14:00.000-07:002008-10-19T09:04:10.430-07:00A l'albada<a href="http://openphoto.net/volumes/MIRO/20061108/openphotonet_PA259575.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px;" src="http://openphoto.net/volumes/MIRO/20061108/openphotonet_PA259575.jpg" border="0" alt="" /></a><br />A punta d'alba reneix la vida<br />exuberant... harmoniosa,<br />cada jorn, el sol acaricia les plantes,<br />i enamorades dels raigs vivificants<br />regalimen les gotes de rosada<br />que els alleugera la fecundació.<br /><br />Amb l'esclat de la llum<br />els ocells ratllen l'espai<br />amb els seus vols embogits,<br />delerosos per assolir el company<br />o l'estimada.<br /><br />Tot es alegre, tot és vida...<br />Però dins meu, tot és tenebra,<br />tot és amargor!<br />Que se'n ha fet del teu amor?<br />Enyoro el so de la teva veu,<br />les teves caricies,<br />mentre espero el teu improbable retorn,<br />em consumeixo en mig dels records<br />alternant entre les hores<br />que s'esmunyen lentes,<br />la nostàlgia, el desencís... I qui sap?<br />Una espuma d'esperança<br />en un petit raconet del cor...Felicitahttp://www.blogger.com/profile/01750940086349140678noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8862727437002547473.post-84938770555460997302008-10-16T11:47:00.000-07:002008-10-16T12:16:57.552-07:00Jo i les meves circumstancies<a href="http://openphoto.net/volumes/TALUDA/20080508/openphotonet_Polyglott Bible & glasses2.JPG"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px;" src="http://openphoto.net/volumes/TALUDA/20080508/openphotonet_Polyglott Bible & glasses2.JPG" border="0" alt="" /></a><br />El meu nom es Felícita Sagrera i Riera.<br />Em vaig casar als 22 anys i varem anar a viure a Barcelona; potser l'estrés en que es viu a les ciutats tant grans, fa que les hores es facin curtes i sempre has de correr, cosa que segurament va influir perque m'acostumes a no parar mai. Llavores no hi havien televisors i l'únic gust que et podies permetre mentre estaves fent una feina com planxar, repasar la roba, cuinar i totes les altres feines propies d'una mestresa de casa, era escoltar la radio, que en el seu moment va ésser un gran invent.<br />Ara estic en una residència geriàtrica de Tordera, comarca del Maresme, i aquí puc practicar el que sempre m'ha agradat: escriure poesia, crear alguna fantasía com algún conte o noveleta, llegir...<br />Alguns aficionats a Internet, ja em deuen coneixer, no molt, perquè no fa molt temps encara que m'hi podeu trover, però he vist que han entrat gent de Méxic, Holanda, Estats Units, Chile, Finlandia, i naturalment d'Espanya i Catalunya, que és el meu pais i que m'estimo molt.<br /><br />Al quedar-me vidua, va esser quan m'agafaren aquestes afeccions; primer perquè m'aburria sense la companyia del meu espòs. Després els meus dos fills es casaren i cada cop m'anava agradant més i tenía més temps lliure per practicar-ho.<br /><br />Vaig començar participant en concursos a mida que m'anaven sortint millor, fins i tot des que vaig aconseguir un 1er premi, cada any en rebia algun d'important.<br /><br />Tinc quatre primers premis de poesia de Tordera i dos de prosa. De Barcelona tres primers, dos segons i dos de tercers de poesía, i dos de segons i un primer de prosa de Catalunya, aixó sense contar tres placas.<br /><br />Encara que em fa molta il-lusió haver-los guanyat, no ho dic per presumir, sinó que us vull transmetre els beneficis que el escriure i el llegir reporten.<br />Segurament en el meu cas, aquest caracter es cosa dels gens, perquè ja de petita, no podía estar mai parada. Si alguna persona que es trova ara en aquesta situació de soletad llegeix aixó, si em vol creure a mi, que ho intenti com jo; els garanteixo que trovará els dies curts.<br />Ah! Us he de dir que només he estudiat a l'escola primaria i gairebé tot el que se, ho he anat aprenent llegint molt.<br />Finalment un consell, treballeu, llegiu, que es bo per la salud i el cervell fa gimnàsia i es manté jove mes temps! Així en arrivar a la vellese no et troves tant sol i aburrit, com moltes de les persones que estan aquí. Algunes les veus que ploren d'amagat, segurament troven a faltar la caseta on han viscut tota la vida amb la seva estimada familia!Felicitahttp://www.blogger.com/profile/01750940086349140678noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8862727437002547473.post-36377726406144317032008-10-11T04:00:00.000-07:002008-10-11T04:08:36.383-07:00Convivencia<a href="http://4.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SPCJKkgbH-I/AAAAAAAAAGM/ExYtD-Mrf1c/s1600-h/sar1.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://4.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SPCJKkgbH-I/AAAAAAAAAGM/ExYtD-Mrf1c/s200/sar1.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5255851579832737762" /></a><br />Amb el dolç refileig del flabiol<br />s'inicia la bellísima sardana;<br />L'orquestra tota, unida com un clam<br />convida a tots a fer una gran rotllana.<br /><br />El plany de la tenora aixeca el so,<br />fiscorns i contrabaix marquen compassos<br />les mans unides i els cors bategant<br />d'amor i joia, van puntejant els passos.<br /><br />Oh, sardana, proclama d'amor!<br />missatgera de pai i d'esperança,<br />identitat d'un poble amb tradicions<br />que acull i estima les regions germanes.<br /><br />Veniu tots a donar-nos vostres mans,<br />res no hi fa si no sou gent catalana,<br />tots hi cabeu si teniu el cor ben gran<br />per fer gran i ben ferma la sardana!Felicitahttp://www.blogger.com/profile/01750940086349140678noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8862727437002547473.post-10015773619472802022008-10-09T14:48:00.000-07:002008-10-09T14:55:37.945-07:00Era ahir, però un ahir tan llunyà...!<a href="http://openphoto.net/volumes/gazzah/20050111/opl_crossing.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px;" src="http://openphoto.net/volumes/gazzah/20050111/opl_crossing.jpg" border="0" alt="" /></a><br />Que vas marxar deixant-me sense llum<br />i entre silencis i foscors camino... i camino...<br />per uns camins tan aspres<br />que el pensament exhaust d'aquest silenci<br />s'atapeeix de pors i fum.<br /><br />Canto els dies plens d'ombres melangioses<br />i les nits que m'omplen d'inquietud<br />Oh! Vull dir-t'ho, estimada en solitud<br />quan em pesa el desig de tota tu...!<br /><br />Enyoro el fregadis de la pell fina,<br />el perfum del teu cabell despentinat,<br />les brases dels teus ulls que em cremen la retina<br />i els teus petons ardents... i el teu respir pausat.<br /><br />Tan sols incontenible esperança d'un demà<br />que em sigui favorable,<br />em fa veure llum enllà d'enllà<br />al fi d'un llarg camí, inacabable.<br /><br />Felicita Sagrera 1999Felicitahttp://www.blogger.com/profile/01750940086349140678noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8862727437002547473.post-10509176572070081662008-10-08T13:29:00.000-07:002008-10-08T13:41:03.837-07:00Becquer de nou! LXXXVII<a href="http://1.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SO0a0yAaPqI/AAAAAAAAAGE/8ZIJqhg7quY/s1600-h/untitled.bmp"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;" src="http://1.bp.blogspot.com/_v5KLHFfBGsU/SO0a0yAaPqI/AAAAAAAAAGE/8ZIJqhg7quY/s200/untitled.bmp" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5254885834290249378" /></a><br />Recolzant la testa calurosa<br />en el vidre glaçat del finestral,<br />en el silènci de la nit foscosa,<br />no apartava els meus ulls d'aquell bell marc.<br /><br />Envoltat de la mística vesprada,<br />la llum de la cambra il-luminada,<br />la vista atenta, sorprès, escodrinyava<br />els secrets de la misteriosa estança.<br /><br />Pàl-lid com el marbre el seu visatge<br />la rossa cabellera destrenada,<br />estava acaronant el floc de seda<br />dels seus cabells i coll, fins a la cara.<br /><br />Jo, l'estava mirant, i em torbava<br />veure-la tant formosa i encisada<br />com estava contemplant el seu cos verge,<br />com s'estava amoixant amb molta calma.<br /><br />Es mirava al mirall i dolçament<br />somreia a la seva imatge reflexada;<br />I estava tan corpresa<br />de la seva bellesa,<br />que es va acostar al mirall i tendrament<br />al cristall va donar una besada.<br /><br />Es va apagar el llum i amb gran recança<br />em vaig dormir, pensant en aquell rostre,<br />gelós d'aquell espill que ella besava,<br />gelós dels amanyacs que es prodigava.Felicitahttp://www.blogger.com/profile/01750940086349140678noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8862727437002547473.post-33212088164490629362008-10-08T12:41:00.000-07:002008-10-08T13:27:54.075-07:00Basarda<a href="http://openphoto.net/volumes/hallucinati/20040906/openphotonet_20011105.0288.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px;" src="http://openphoto.net/volumes/hallucinati/20040906/openphotonet_20011105.0288.jpg" border="0" alt="" /></a><br />El cel no deixa de plorar,<br />se sent, intens, el bram del mar.<br /><br />La foscor, densa ho envolta tot<br />quina basarda sento al meu cor.<br /><br />Un gos inquiet, alça el seu plany<br />i resto inmòvil plena d'espant...<br /><br />Ressona amb força l'udol del tro,<br />m'acotxo tota morta de por.<br /><br />La pluja minva, s'allunya el tro,<br />ja, assosegat, no salta el cor.<br /><br />Tranquilitzada, salto del llit<br />i fixo els ulls a l'infinit.<br /><br />El sol, molt lent, es va aixecant<br />i va tancat l'espai de sang.<br /><br />Un raig de llum entra festiu<br />i s'emmiralla al meu espill.<br /><br />El prat rentat per la ruixada<br />té el verd brillant de l'esmaragda.<br /><br />El sol, en diamants ha convertit<br />les gotes de pluja de la nit.<br /><br />Beneït el sol, que ha tret la nit<br />i la basarda del meu esperit!<br /><br />Felicita Sagrera - 1993Felicitahttp://www.blogger.com/profile/01750940086349140678noreply@blogger.com0