Entrades
Tot és a punt, l'auditori, expectant, roman callat
el local s'ha sumit en la penombra,
s'oiexen unes veus sorgir de l'ombra,
el director, impetuós, marca el compàs.
Les veus del cor, adés potents, adés remoroses
semblant un cor d'àngels omplen el Palau,
aquest Palau joiell del nostre poble
on l'encis de la música hi és real.
El geméc dels violins amb dolça melodia
acompanya els cants del Requiem de Fauré
i les notes amb deix de melangia
impregnen l'esperit d'amor i fè.
"Deslliureu-me Senyor
de la mort eterna en aquell dia terrible
que sotraguejarà els cels i la terra
quan vindreu amb el foc per a jutjar el mon".
El missatje, sinistre, sona potent
i l'ànima suara tranquil.la, esdevé temorosa
am l'avís que espaordeix i és prec alhora,
d'un demà que és llunyà... o és inminent.
La percusió cobreix els clams del cor
fins fer vibrar els àmbits del Palau;
hipnotitza, l'impresionable só
de trompes i fagots i el gros timbal.
Minva el "fortissim" i el dolç violoncel
recolza el cor, que amb bells accents
alleuja i assossega sentiments
i treu del ser, l'angoixa i el recel.
"Que els ángels et menin al Paradis
que t'aculli el cor celestial
i tinguis junt amb Llatzer
el repós etern."
Oh fort magnetisme musical!
s'alça el public com un sol cos al gran final;
amb llargs aplaudiments retra homenatge
als interprets, al gran mestre i al Palau...
Han callat les veus i el ressó de les últimes notes;
resta silenciós el bell Palau.
A fora el sorollós trafegament de gents ignotes,
i a dalt la lluïsor d'estels en el cel blau.
Magistral recital... bella l'estança
els pensaments de pau volen ingràvids
i el sentiment profund que em té ensonyada
es deixondeix en un res que em surt dels llavis.
Felicita
