Poesía

Hi ha cosa mes bonica
que un poema ben escrit?
es cosa que el cor et dicta
i t'assossega l'esperít.

Quant veus un paisatge esplèndit,
les paraules surten fluïdes
sense buscar-les ansiós.
Les flors tambe són bon tema
per sa bellesa i colors.

Quan estimes a una noia
hi ha res tant natural
que un poema on li expliques
l'amor que ella t'ha inspirat.

L'afecte d'un fill a la mare
no l'omplen de felicitat,
les frases d'agraïment
que al poema haurà trobat?

I al mati quan surt el sol
es veuen coses tant belles,
que si tens un cor sensible
pots gaudir de maravelles.

Si t'agrada la poesía
gaudeixes dels sentiments,
i adquireixes la cultura
dels qui viuen plenament.

F. Sagrera - Gener 2009

Sant Ponc

En un racó de muntanya
i amagada dins del bosc,
hi ha una bonica capella
amb mil aromes de flors.

Les flors són totes boscanes
Sant Ponç les guarda amorós,
la reina n'és la ginesta
que omple tots els vessants d'or.

Trovarem també la farigola
i romaní del més flairós
i les roses beneïdes
que ens embriagaran d'olor.

Pujem a dalt de l'ermita
que ja ens espera Sant Ponç
i a tots amb sa bonhomía
darà la benedicció.

En retornar cap a casa
collirem un munt de flors;
les portarem a braçades
al costat del nostre amor,
que ens dirá paraules dolces
que ens alegraran el cor.

I en arribar a nostres llars
tindrem pau i benestar
amb la il-lusió renovada
per poder un altre any tornar.

Canço de Nadal

Aquesta nit santa
ha nascut un nen
ros com les espigues
bonic com el cel.

Maria, la mare
alleta al nadó
i per adormir-lo
canta una canço.

"Dorm el meu fillet
al braç de la mare
que dins l'abraçada
ja no tindràs fred".

Josep, el seu pare
li arranja el bressol,
el pren en sos braços
i el posa el seu sol.

Els pares li vetllen
el son tan feliç,
els angels li canten
quan neix el matí.

Josep fa unes sopes
d'oli i romaní
per la dolça Verge
i l'infant Diví.

Els pastors hi arriben
portant-li presents
també li n'ofrenen
els Mags d'Orient.

Or, encens i mirra
per el fill de Déu!
i amb fervor i respecte
li besen els peus.

Nadala

La pàl-lida claror del cim de la carena
ens anuncia que la nit s'en va,
i la blanca gebrada que ha dut la serena
amb la tímida llum comença a brillar.

Aviat el disc de foc sorgirà majestuós
i lentament resplendirà tota la plana
il-luminant el paisatge ara boirós,
omplint-ho tot de llum i d'esperança.

L'esperança que ens porta el Fill de Déu
que ha nascut aquesta nit en un estable;
a Ell li vessa l'amor en el cor seu
i l'envia a tothom en un missatge:

"Estimeu-vos tots com bons germans
i que regni la pau sense fronteres,
de Pau i Amor ompliu les vostres mans
i ofereiu-ho als que estan mancats d'elles".

La vella alzina

En altre temps robusta
i poderosa
desafiant el cel i l'aire
en tot moment
els teus forts braços
obries generosa
a qui cercava l'ombra
fugint del sol ardent.

Esperant delerosa la
pluja cobejada,
sola vora el llac amb
solitud plaent,
a la posta del sol, feliç
amb la rosada,
a l'arribar l'albada
gaudint del sol ixent.

A l'estany d'aigües
calmes mirallaves
coqueta
pentinant el brancatge
que el vent ha
escabellat,
sense por a les
tempestes mai t'has
mostrat inquieta quan,
bramant dalt del cel el
llamp t'ha amenaçat.

Has vist passar
impassible molts anys
de nostre història
has vist a gent fent
guerres i també temps
de pau
i tot contant el dies,
t'has fet vella i xacrosa
tens la soca rugosa i
tens vell el fullam!

Has perdut fermesa,
se't veu tota
esllanguida,
el gemec de tes
branques sorprèn el
caminant
que en penses
melangiosa qui et
segarà la vida:
Serà el foc, la
tempesta o un acer
molt tallant?

No t'entristeixis massa,
vella alzina
ensonyada.
Que els ocells cantaires ja venen
a ver els nius
i com cada primavera
al néixer l'ocellada
t'ompliran de joia els
seus cants festius.

A les àvies!!!

Desglaç (prosa poètica)

No intentis enganyar-me,
no saps mentir
quan la paraula transformada en sageta
fereix a qui tu estimes.

Els teus ulls clar i serens
defugen la mentida
i els trets de la teva cara dolça,
noble i estimada,
em diuen la veritat,
la veritat tan anhelada.

A la tardor, quan els arbres
atapeïts del gebre que la nit
ha acaramullat a les fulles,
la minsa escalfor del tebi sol
fa que es desglaci en gotes
regalimant cap al terra.

I aquesta veritat
que m'has dit sense paraules
ha fet que, com el sol en els arbres,
el meu cor es desprengui del gebre
que durant tan temps
la indiferencia hi ha dipositat.

Confio que la teva paraula
tan esperada, farà que torni
a bategar aquest pobre cor meu
amb més força que mai.

Tot el que el temps s'endugué

Mireu-se´l! Encara menté la gallardia
de la seva joventut, ja que es llunyana,
i que ell intenta retenir amb valentia
per fer presència i suport a la companya.

Els ulls li reflecteixen serenor i fermesa,
encare té il.lusions i amor tendrals,
amb l'esguard fa a l'esposa la promesa
quan curtegen les tardes tardorals.

No sempre les arrugues li han solcat la cara
ni tenia pocs cavells blancs com la neu,
antany era un minyó de vista clara
ben plantat i orgullós, el món tot era seu.

Ha viscut la vida lluitant dia a dia
els dies, mesos i anys s'han esmunyit,
i avui que està envellit contempla amb ironia
la joventut passada... el temps fugit...

Que s'han fet de les lluites esforçades
del delit pel treball ja no li'n queda res!
perquè han servit les ambicions passades?
la joventut perduda no es pot comprar amb diners.

Quan els records sovint li duen melangia
s'enmusteix com flor tallada del seu brot,
doblega el cos com canya que el vent vincla
i té caiguts els ulls, dels que s'escapa el plor.

1er premi de poesia 1997.