Retrobament

Tu tenies divuit anys

i uns ulls clars i lluminosos,

uns llavis tendres i rojos

anhelosos de besar.

Tu tenies divuit anys

i quan a prop teu estava

tot el meu ser t'adorava

i eren silenci els meus planys.

Tu tenies divuit anys

i un cor generós i noble

i en emigrar d'aquest poble

calmares els meus afanys.

Ara que han passat els anys

tots ells curulls d'esperança,

ha rebrotat l'enyorança

i el desitg de retornar.

I... ja no tens divuit anys

ni tens els llavis tan tendres,

als teus cabells ja hi ha cendres

i els teus ulls no brillen tant.

Però avui quan t'he retrobat

i has desviat la mirada

en passar pel meu costat,

he vist que t'estimo encara...

he vist que el temps no ha passat!

Juliol 1992