XXX - Gustavo Adolfo Becquer

Apuntava als seus ulls una llàgrima
i als meus llavis una frase de perdó;
l'orgull va poder més i els ulls secava
l'orgull va cloure els llavis sens perdò.

Jo vaig per un camí, ella per l'altre,
però al pensar amb el nostre gran amor
dic apenat: Perqué vaig callar aquell dia?
I ella dirà: Perqué no vaig plorar jo?

La capsa dels records

Oh temps passats! vivències enyorades
que embriagueu la ment amb tants records!
teniu la melangia de les hores llunyanes,
a voltes llargues hores, a voltes curts segons.

Les joies i alegries, tan breus com la guspira
que il.lumina la tenebra de la nit;
les penes i sofrençes, inacabables dies
que guien nostres vides camí de l'infinit.

Tanques els ulls, tot recordant la vida
i et sembla que és un somni del passat,
i et sembla que ets avui la feliç núvia
del braç del jove espòs enamorat.

Dins el mirall, res ja no resta
d'aquell esguard gentil amb ulls brillants,
la imatge que et retorna no és de festa:
arrugues en el rostre i cabells blancs!

No pot retornar la joia de ser mare
ni de sentir el batèc del fill a dintre teu,
no pots bressar-lo besant la tendre cara
ni tornar a glatir de goig amb el bes seu.

Tot se n'ha anat! però un tresor em queda,
intims records guardats gelosament
dins una capsa que només és meva,
per fruïr-los a soles... dolçament.

Juliol 1993