Tot em parla de tu
des que te'n has anat;
el brollador del safareig
l'acàcia que hi ha al costat
que tants juraments d'amor
de tu i de mi haurà escoltat.
Tot em parla de tu
des que sola m'has deixat;
la pluja que cau monòtona
i que llustreja el verd prat...
el balancí de la cambra
sense el teu cos estimat.
Tot em parla de tu
des que de mi has marxat;
el gos amb mirada trista
que també et trova a faltar...
els ocells que ja no menjen
des que no els dons el menjar.
Tot... tot em parla de tu...
Novembre 1992
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada