XXXI

El nostre amor fou mig sainet, mig drama
de trama tan absurda
que feia plorar i riure a la vegada.
Però en el repartiment d'aquesta história
a tu et tocà plorar i riure alhora;
a mi la part pitjor, quan s'acabava
només em van restar amargues llàgrimes.



XLII

Els teus ull són blaus
i quan rius,
la seva llum em recorda
el tremolós despertar de l'albada
quan el resplandor del sol l'envolta.

Els teus ull sòn blaus
i quan plores
les llàgrimes em semblen
les gotes de la rosada
quan en una flor parpellejen.

Els teus ulls són blaus
i en el seu fons,
hi veig la lluentor d'un estel
quan esclata a la vesprada
brillant a dalt del cel.

El meu primer post

Agraïment

Catalunya, terra noble, jo et demano

que quan sigui l'hora de l'etern dormir

siguin els teus braços els que m'envolcallin,

i en el teu sol verge tornaré a florir.

Aquesta terra dolá i brava alhora

que un dia en els seus braços m'acullí,

és la terra que estimo i a tothora

vull cantar a l'aire el que ha fet per mi.

Aquesta terra que en hora llunyana

em donà la pau i tot el benestar,

quan amb desconsol i pena jo buscava

algú que m'ajudes i em donés la mà.

Ès la terra que estimo, perquè un dia

amorosa i bella m'ho va donar tot;

quan molta enyorança només jo tenía

fins en el seu sol vaig trovar l'amor.

I amb el sentiment que em vessa de l'ànima

vull dir-ho ben fort, d'amor amarat

no et traïre mai, gloriosa patria

i daré la vida per ta llibertat!

Juliol 1990