Voldria...

Qui et roba les paraules
que dintre teu pronuncies?
paraules que els silencis
recullen de la ment.

Si en la teva cara
hi ha joia o tristesa,
herència d'impressions
d'on brolla el sentiment.




Quan un somni s'escapa
i s'espargeix pel rostre,
desgranes en silenci
les teves il-lusions.

Voldria endavinar-te
el sentiment que amagues
per poder alliberar-te
de les desil-lusions.

I obrir com una urna
la balma del teu dintre
sense deixar una espurna
del teu cor adormit.

I arrancar una a una
les raons que són causa
de totes les tristeses
de tots els teus neguits.

Voldria en el teu rostre
mogut per dolç oratge
l'espressió triomfant.

Com fa la mar calmada
amb les ones a una platja
quan la va acariciant.

El meu tercer Post

Paisatge - Sentiment Ecològic

Aprop del riu, sota un tapís ombrivol,

amb el subtil oreig dels arbres a l'albada,

quietes i somnolents, les flors d'espígol,

exalen els seus perfums forta alenada.

Enllà d'enllà... en l'espessissim alzinar

penetra la feble lluïsor tornasolada

i en la foscor del sotabosc endormiscat,

deixondeix el merlot que inicia la volada.

Com tímides caricies de noia enamorada,

l'aigua llisca suaument, petonejant el marge

i en el silènci dens de la claror nounada

se sent el clapoteig joiós de la besada.

Al cim d'un àlber, un inquiet rossinyol

comença el refileig amb dolç llenguatge

i acariciat pels primers raigs de sol

escampa arrèu del bosc el seu missatge.

Lleuger va transcorrent el bell matí

i envoltat pel gran silènci del boscatge,

imperceptible, un sentiment de pau em surt de mi

i vola vers l'etèrea blavor de l'infinit celatge.

Senyor! tu que has fet de la natura bell estatge,

dona'ns seny per estimar aquest gran dó,

que no ens despertem amb un fort plo

veient que tot ha estat un somni o un miratge.

1er premi de poesia 1996