dimecres, 4 de març del 2009

Dos anys de la meva vida - Segona part


No cal que digui com posava tots els meus sentits a escriure unes cartes molt boniques, llargues i esperançadores, que crec que era el que convenia a aquells pobres soldats lluny de la seva llar.
El que crec que no havia aconseguit el meu encant físic tinc el goig de dir que ho va fer l'ànima que deixava entreveure amb les paraules escrites, ja que em deia q cada carta que esperava les meves amb impaciència i que les llegia més d'una vegada amb molta il.lusió.
També últimament em deixava comprendre amb frases intencionades que sentia alguna cosa més profunda que amistat per mi.
Que poc va durar la joia que m'anava envaint a cada missiva!
L'última carta que vaig rebre d'ell deixava endevinar un estat depressiu i angoixós, produït pel perill que passava quan feia les guàrdies a la trinxera.
No vaig tardar ni quinze dies a assabentar-me de la seva mort.
Afortunadament el pas del temps tot ho esborra, potser també hi influeix la joventut que reforça les ganes de viure i fa que noves il.lusions t'ajudin a assolir la felicitat.
VI.Festa Major
A mesura que anàvem creixent, és clar, les nostres il.lusions eren d'altre mena.
Ja no teníem ganes de jugar; preferíem quedar-nos al costat dels grans, quan sortíem a les nits d'estiu, o bé passejar pel pont de ferro, que era l'únic passeig que teníem.
En aquest període fins a fer-nos adults el que esperàvem amb més il.lusió era la festa gran; la Festa Major, que se celebra en tots el pobles de la nostre terra i que a Tordera és el vint-i-quatre d'Agost.
Quantes hores de xerrameca ens ocupava aquesta data!
Començant pels vestits que estrenaríem i continuant amb les sabates, el pentinat, si faria sol, si plouria, si vindria aquesta orquestra o aquella altra...
Quan encara faltava un mes per el dia tan esperat, no paràvem de parlar del mateix tema. El ball a l'envelat i el vestit de gala eren una preocupació de tots els veïns del poble (tingueu en compte les poques diversions de què gaudíem en un poble com el nostre; tot era un esdeveniment).
La cosina Lola lluïa cada any un model de Modes la Innovació que li confeccionava una amiga que hi treballava de modista i que causava sensació. No menys expectació causava el que lluïa la meva germana Consol, de Modes Parera. La Dalmira hi abocava tots els cinc sentits. Val a dir, però, que tant l'una com l'altre eren bons plançons i els esqueia amb molt bon aire.
Heu de pensar que Tordera tenia fama de noies maques i elegants i els balls de societat eren molt distingits. A més eren amenitzats per l'orquestra La Principal de la Bisbal, que durant molts anys tenien contractada per aquests dies, i feia que fos la Festa més lluïda dels pobles de la rodalia.