divendres, 25 de juliol del 2008

Record d'infantesa


Cada dia al matí,
l'herba xopa de rosada,
et trovaba pel camí,
jo, impacient, t'esperava.
Quan et veia ja venir
tan polida i pentinada
els rinxols del teu cabell
enmarcant la colça cara...
-el teu cabell color d'or
com l'espiga assaonada-.
El vestit blanc ben planxat;
quan t'anaves acostant
el meu cor s'esvalotava
la cara roja com foc
al trovar-se les mirades.
Jo em quedaba enlluernat
mirant com tu t'allunyaves
-algun dia fins corrent
per a no fer tard a classe-.
I sempre et veia marxar
amb el cor ple de recança
perquè, quan encara infants
ja tots dos ens estimavem.

Al fer-nos adolescents
nostres vides canviaren,
tu, vas emprendre un camí
i jo, he marxat per un altre.
Les dreceres del destí
ningú pot descaminar-les!

Ahir al tard, algú em digué
que avui tu et maridaves;
He volgut estar present
a les teves esposalles
i en un raconet obscur
amagat, et contemplava.
El teu rostre pensatiu
amb una ombra de tristesa,
,'ha dut el record llunyà
i dolç de nostra infantesa.
Serà que al mateix que a mi
aquell record t'envaía,
i viviem els dos junts
la il-lusió que els dos sentiem
quan pel caminet gebrat
ens trobavem cada dia.

He sentit al meu entorn
l'alenar de la teva ànima
i m'ha caigut damunt la mà
el degotall d'una llàgrima...

Desembre 1992

dimarts, 22 de juliol del 2008

Tot em parla de tu...




Tot em parla de tu

des que te'n has anat;

el brollador del safareig

l'acàcia que hi ha al costat

que tants juraments d'amor

de tu i de mi haurà escoltat.


Tot em parla de tu

des que sola m'has deixat;

la pluja que cau monòtona

i que llustreja el verd prat...

el balancí de la cambra


sense el teu cos estimat.



Tot em parla de tu

des que de mi has marxat;

el gos amb mirada trista

que també et trova a faltar...

els ocells que ja no menjen

des que no els dons el menjar.



Tot... tot em parla de tu...





Novembre 1992

dijous, 17 de juliol del 2008

La capsa dels records


Oh temps passats! vivències enyorades
que embriagueu la ment amb tants records!
teniu la melangia de les hores llunyanes,
a voltes llargues hores, a voltes curts segons.

Les joies i alegries, tan breus com la guspira
que il.lumina la tenebra de la nit;
les penes i sofrençes, inacabables dies
que guien nostres vides camí de l'infinit.

Tanques els ulls, tot recordant la vida
i et sembla que és un somni del passat,
i et sembla que ets avui la feliç núvia
del braç del jove espòs enamorat.

Dins el mirall, res ja no resta
d'aquell esguard gentil amb ulls brillants,
la imatge que et retorna no és de festa:
arrugues en el rostre i cabells blancs!

No pot retornar la joia de ser mare
ni de sentir el batèc del fill a dintre teu,
no pots bressar-lo besant la tendre cara
ni tornar a glatir de goig amb el bes seu.

Tot se n'ha anat! però un tresor em queda,
intims records guardats gelosament
dins una capsa que només és meva,
per fruïr-los a soles... dolçament.

Juliol 1993

dimarts, 15 de juliol del 2008

Retrobament


Tu tenies divuit anys
i uns ulls clars i lluminosos,
uns llavis tendres i rojos
anhelosos de besar.


Tu tenies divuit anys
i quan a prop teu estava
tot el meu ser t'adorava
i eren silenci els meus planys.


Tu tenies divuit anys
i un cor generós i noble
i en emigrar d'aquest poble
calmares els meus afanys.


Ara que han passat els anys
tots ells curulls d'esperança,
ha rebrotat l'enyorança
i el desitg de retornar.


I... ja no tens divuit anys
ni tens els llavis tan tendres,
als teus cabells ja hi ha cendres
i els teus ulls no brillen tant.


Però avui quan t'he retrobat
i has desviat la mirada
en passar pel meu costat,
he vist que t'estimo encara...
he vist que el temps no ha passat!


Juliol 1992

Un mal dia


Estic asseguda a prop de la finestra,
els meus ulls fixats en la foscor.
No puc treure'm del cap l'idea tan maldestra:
On ets senyor, que jo no et veig enlloc?
Si pogués veure't et preguntaria
perquè no te m'emportes al teu món?


Estic tancada a un lloc on no respiro l'aire,
ni em toca el sol que fa reviure el món
perquè tant temps patint de l'enyorança?
perquè no te m'emportes dalt de tot?


Dal de tot hi ha el cel on la felicitat s'hi troba?
Digue'm senyor si aixo es veritat!
Si tu, com diuen, ets de tots el Pare
perquè tants fills sofrint de soledat?


Perdona'm! Oh Déu meu, ja que a vegades dubto
que enlloc no es troba la felicitat!
Veig les estrelles que moltes parpellegen
i penso que en una d'elles hi ets tu, esperant.


Perquè em fas viure tant temps aquí la terra,
si jo no hi soc feliç, si no puc ni caminar?
però, hi ha estones, en que vull morir-me,
em fa plorar, perquè tinc por que res és veritat.


Pensar que no veure als qui estimo...
o potser si que els veuré, des de un lloc llunyà...
doneu-me fe, Déu meu, que vull tenir-ne,
perquè així la mort no em farà plorar!

diumenge, 13 de juliol del 2008

Voluptat


Ran del'aigua dormida
del petit llac del jardi
hi tremolen les glicines
i com els àstres a la nit
s'hi enmirallen, presumides.


Amb esquerpa solitud
les contemplo cada dia
fruïnt amb gran lassitud
del fort alè de la vida.


No sento l'ardor del sol,
ni l'oreig de les alzines,
ni el fort perfum de les flors,
ni veig volar les gavines


que s'estabussen xisclant
ajogassades i inquietes.
El meu ser va viatjant
per fantasies incertes...


Tot el cos se m'ha adormit
talment com faune de pedra
que hi ha a un racó del jardi
tot humit i cobert d'heure.
Tot el cos se m'ha adormit...


De sobte ha fugit l'encis,
em puja a flor de pell una frisança
i sento dins la sang un rebullir...
i els cinc sentits emprenen una dansa...


2on premi 1996

dissabte, 12 de juliol del 2008

El meu tercer Post

Paisatge - Sentiment Ecològic


Aprop del riu, sota un tapís ombrivol,
amb el subtil oreig dels arbres a l'albada,
quietes i somnolents, les flors d'espígol,
exalen els seus perfums forta alenada.

Enllà d'enllà... en l'espessissim alzinar
penetra la feble lluïsor tornasolada
i en la foscor del sotabosc endormiscat,
deixondeix el merlot que inicia la volada.

Com tímides caricies de noia enamorada,
l'aigua llisca suaument, petonejant el marge
i en el silènci dens de la claror nounada
se sent el clapoteig joiós de la besada.

Al cim d'un àlber, un inquiet rossinyol
comença el refileig amb dolç llenguatge
i acariciat pels primers raigs de sol
escampa arrèu del bosc el seu missatge.

Lleuger va transcorrent el bell matí
i envoltat pel gran silènci del boscatge,
imperceptible, un sentiment de pau em surt de mi
i vola vers l'etèrea blavor de l'infinit celatge.

Senyor! tu que has fet de la natura bell estatge,
dona'ns seny per estimar aquest gran dó,
que no ens despertem amb un fort plo
veient que tot ha estat un somni o un miratge.

1er premi de poesia 1996


El meu segon Post

Desconsol

Davant del mar, al trenc de les onades
que van i venen tot mullant-te els peus,
mires al lluny, les parpelles mig tancades
sens veure res, tan sols veus dintre teu.

Recordes aquell dia llunyà quan ell marxava
amb paraules d'amor dites molt aprop teu
els seus llavis just fregant la teva cara
els ulls brillants i emocionada veu.

Sents els batècs dels cors l'un contra l'altre
els braços enllaçats en el teu còs
i ara amb llàgrimes que et baixen per les galtes
sens el dolor punyent del desconsol.

Tornaré, et va dir ell amb fermesa,
tornaré amor meu i et tornaré a estimar
i ara tu amb els ulls xops de llàgrimes
i el cor molt encongit, no pares de plorar.

Mires a l'horitzó a on ell és ara
al món llunyà a on se'n va anar
i dius molt baix baixet tapant la teva cara
-o no! mai més, mai més no tornarà!

Març 1990

El meu primer post


Agraïment

Catalunya, terra noble, jo et demano
que quan sigui l'hora de l'etern dormir
siguin els teus braços els que m'envolcallin,
i en el teu sol verge tornaré a florir.

Aquesta terra dolá i brava alhora
que un dia en els seus braços m'acullí,
és la terra que estimo i a tothora
vull cantar a l'aire el que ha fet per mi.

Aquesta terra que en hora llunyana
em donà la pau i tot el benestar,
quan amb desconsol i pena jo buscava
algú que m'ajudes i em donés la mà.

Ès la terra que estimo, perquè un dia
amorosa i bella m'ho va donar tot;
quan molta enyorança només jo tenía
fins en el seu sol vaig trovar l'amor.
I amb el sentiment que em vessa de l'ànima
vull dir-ho ben fort, d'amor amarat
no et traïre mai, gloriosa patria
i daré la vida per ta llibertat!

Juliol 1990