dilluns, 17 de novembre de 2008

La vella alzina


En altre temps robusta
i poderosa
desafiant el cel i l'aire
en tot moment
els teus forts braços
obries generosa
a qui cercava l'ombra
fugint del sol ardent.

Esperant delerosa la
pluja cobejada,
sola vora el llac amb
solitud plaent,
a la posta del sol, feliç
amb la rosada,
a l'arribar l'albada
gaudint del sol ixent.

A l'estany d'aigües
calmes mirallaves
coqueta
pentinant el brancatge
que el vent ha
escabellat,
sense por a les
tempestes mai t'has
mostrat inquieta quan,
bramant dalt del cel el
llamp t'ha amenaçat.

Has vist passar
impassible molts anys
de nostre història
has vist a gent fent
guerres i també temps
de pau
i tot contant el dies,
t'has fet vella i xacrosa
tens la soca rugosa i
tens vell el fullam!

Has perdut fermesa,
se't veu tota
esllanguida,
el gemec de tes
branques sorprèn el
caminant
que en penses
melangiosa qui et
segarà la vida:
Serà el foc, la
tempesta o un acer
molt tallant?

No t'entristeixis massa,
vella alzina
ensonyada.
Que els ocells cantaires ja venen
a ver els nius
i com cada primavera
al néixer l'ocellada
t'ompliran de joia els
seus cants festius.

A les àvies!!!

dijous, 13 de novembre de 2008

Desglaç (prosa poètica)


No intentis enganyar-me,
no saps mentir
quan la paraula transformada en sageta
fereix a qui tu estimes.

Els teus ulls clar i serens
defugen la mentida
i els trets de la teva cara dolça,
noble i estimada,
em diuen la veritat,
la veritat tan anhelada.

A la tardor, quan els arbres
atapeïts del gebre que la nit
ha acaramullat a les fulles,
la minsa escalfor del tebi sol
fa que es desglaci en gotes
regalimant cap al terra.

I aquesta veritat
que m'has dit sense paraules
ha fet que, com el sol en els arbres,
el meu cor es desprengui del gebre
que durant tan temps
la indiferencia hi ha dipositat.

Confio que la teva paraula
tan esperada, farà que torni
a bategar aquest pobre cor meu
amb més força que mai.

diumenge, 9 de novembre de 2008

Tot el que el temps s'endugué


Mireu-se´l! Encara menté la gallardia
de la seva joventut, ja que es llunyana,
i que ell intenta retenir amb valentia
per fer presència i suport a la companya.

Els ulls li reflecteixen serenor i fermesa,
encare té il.lusions i amor tendrals,
amb l'esguard fa a l'esposa la promesa
quan curtegen les tardes tardorals.

No sempre les arrugues li han solcat la cara
ni tenia pocs cavells blancs com la neu,
antany era un minyó de vista clara
ben plantat i orgullós, el món tot era seu.

Ha viscut la vida lluitant dia a dia
els dies, mesos i anys s'han esmunyit,
i avui que està envellit contempla amb ironia
la joventut passada... el temps fugit...

Que s'han fet de les lluites esforçades
del delit pel treball ja no li'n queda res!
perquè han servit les ambicions passades?
la joventut perduda no es pot comprar amb diners.

Quan els records sovint li duen melangia
s'enmusteix com flor tallada del seu brot,
doblega el cos com canya que el vent vincla
i té caiguts els ulls, dels que s'escapa el plor.

1er premi de poesia 1997.

dimecres, 5 de novembre de 2008

Reflexions


Avui, 5 de Novembre, ja de bon matí els canals de televisió només parlaven de les eleccións dels E.U.A.
Sembla que guanyava aquest senyor de color tant popular en aquests últims temps, anomenat Obama.
A mi, la veritat, m'és igual de quin color siqui. El que té importància es que resulti un bon governant que es preocupi del poble al que ha promés fer-ho tot pel be de les persones que viuran sota el seu govern.
Als E.U.A. hi viuen moltissimes persones de color, que son hereus d'aquells que varen arrivar alla en temps de l'esclavitud. Ara son gairebé una majoría. Tots ells deuen haver donat al vot al que consideran un germá, amb el disgust dels que es creuen amb més dret per governar.
De bons governants, jo crec que es poden comptar amb poques xifres. En tots els temps i en totes les nacións n'hi ha una gran quantitat molt mes important que es presenten per el càrrec per els seus interessos personals i no pas per amor i benefici de la nació, i aixó es lamentable.
O, no vejem en totes les eleccions que es fan, on normalment, del que han promès en resulta molt poca cosa, i encara no sempre el més necessari?
Ara! colocar la gent que els interessa a carrecs que son incapaços de administrar be i amb honradesa, aixó si que ho pot veure tothom.
Com a consequencia sento molta gent que diuen que no pensen anar a votar i cada vegada hi ha mes abstenció.
Per l'amor al nostre pais, jo demano que avans de dipositar el vot a la urna, hi penseu bé. Com persones adultes que senten afecte per els seus pobles, i no com a infants que votan aquell que els cau be perquè es elegant o simplement perquè es simpàtic i promet regalar molts caramels.
D'acord? A veure si posem una mica de seny!

diumenge, 2 de novembre de 2008

XXXI



El nostre amor fou mig sainet, mig drama
de trama tan absurda
que feia plorar i riure a la vegada.
Però en el repartiment d'aquesta história
a tu et tocà plorar i riure alhora;
a mi la part pitjor, quan s'acabava
només em van restar amargues llàgrimes.



XLII

Els teus ull són blaus
i quan rius,
la seva llum em recorda
el tremolós despertar de l'albada
quan el resplandor del sol l'envolta.

Els teus ull sòn blaus
i quan plores
les llàgrimes em semblen
les gotes de la rosada
quan en una flor parpellejen.

Els teus ulls són blaus
i en el seu fons,
hi veig la lluentor d'un estel
quan esclata a la vesprada
brillant a dalt del cel.

XXX - Gustavo Adolfo Becquer


Apuntava als seus ulls una llàgrima
i als meus llavis una frase de perdó;
l'orgull va poder més i els ulls secava
l'orgull va cloure els llavis sens perdò.

Jo vaig per un camí, ella per l'altre,
però al pensar amb el nostre gran amor
dic apenat: Perqué vaig callar aquell dia?
I ella dirà: Perqué no vaig plorar jo?