diumenge, 7 de juny de 2009

Ocells


Rossinyol, quan neix el dia
i sento el teu bell cantar
el meu cor se'n ve depressa
i se't posa al teu costat.

Rossinyol, jo sols voldria
apendre el teu refilar
perquè estic enamorada
i vull venir amb tu a cantar.

Aixi tots dos estarièm
dintre l'arbre més florit:
I fariem un niuet
per jaç les floretes de'arbre.

Molt ens estimariem
i tu i jo un dia tindriem
el nostres bonics petits.

Rosinyoleta estimada
això que dius no pot ser
perquè aquesta veu tan dolça
que el senyor ens va donar
encara que te'n ensenyi
no podràs apendre mai...

Perquè a les rosinyoletes
no les va voler ensenyar?
doncs no volien creure
i no paraven de xerrar.

Però jo també t'estimo,
i m'agradaria el que em dius,
si fessim un niu a l'arbre,
com que sempre estaríem junts,
a cantar tu n'apendríes,
sense fer mal a ningú.
I estariem com els àngels!
el nostres fillets, jo i tu...

F.Sagrera - 6/5/2009