dilluns, 2 de febrer de 2009

Mesurant sentiments


A l'anar passant els anys
plens de records i enyorançes,
vas garbellant il.lusions,
desenganys o benaurançes.

Al final veus que ha restat
la mesura ben migrada,
és poc l'amor i amistat
que dintre teu hi té estada.

Al cor, dels amors que guardes
ben pocs hi han posat arrèls;
els que tu més estimaves...
els que t'eren més fidels.

Que s'ha fet de l'amistat
que tu creies entranyable?
als uns els has oblidat,
als altres, s'els ha emportat
la mort, que és inexorable!

T'acompanyen els records
de la joventud llunyana
i un sentiment de tristor
amb nostàlgia s'agermana.

Passejes esmaperdut
pel parc on vas cada dia;
t'abalteix la solitud,
et pren la malenconía.

Et distreu el xerroteig
de sorollosa maïnada
i el pensament et fuig lluny...
fins ta infantèsa enyorada.

Però a l'apropar-se un infant
que et demana una rondalla
les tristors, seguit, se'n van
i al cor floreix la rialla!

Felicita Sagrera

1 comentari:

Anònim ha dit...

preciosa descripció de una vellesa serena, tendra, melancòlica i alhora positiva.
Un altra cop gràcies per aquest poemes Felicita