diumenge, 2 de novembre del 2008
XXX - Gustavo Adolfo Becquer
Apuntava als seus ulls una llàgrima
i als meus llavis una frase de perdó;
l'orgull va poder més i els ulls secava
l'orgull va cloure els llavis sens perdò.
Jo vaig per un camí, ella per l'altre,
però al pensar amb el nostre gran amor
dic apenat: Perqué vaig callar aquell dia?
I ella dirà: Perqué no vaig plorar jo?
Etiquetas:
"Felicita Sagrera",
Felicita Sagrera,
Gustavo Adolfo Bequer,
melangia,
poesia,
records,
Tordera
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada