diumenge, 2 de novembre de 2008

XXXI



El nostre amor fou mig sainet, mig drama
de trama tan absurda
que feia plorar i riure a la vegada.
Però en el repartiment d'aquesta história
a tu et tocà plorar i riure alhora;
a mi la part pitjor, quan s'acabava
només em van restar amargues llàgrimes.



XLII

Els teus ull són blaus
i quan rius,
la seva llum em recorda
el tremolós despertar de l'albada
quan el resplandor del sol l'envolta.

Els teus ull sòn blaus
i quan plores
les llàgrimes em semblen
les gotes de la rosada
quan en una flor parpellejen.

Els teus ulls són blaus
i en el seu fons,
hi veig la lluentor d'un estel
quan esclata a la vesprada
brillant a dalt del cel.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Felicita, jo de gran vull ser com vosté.
Ha fet una traducció excel.lent d'aquets poemes doncs dificil es crear-los i més traduïr-los i que alhora transmetin el mateix que va voler fer sentir el poeta.
Bona feina!! seguiré els seus escrits doncs també veig que alhora es autora. Val la pena!!!!!!!!!!

Felicita ha dit...

Moltes gracies pels anims. Continuaré publicant tot el que tinc.