diumenge, 13 de juliol del 2008

Voluptat


Ran del'aigua dormida
del petit llac del jardi
hi tremolen les glicines
i com els àstres a la nit
s'hi enmirallen, presumides.


Amb esquerpa solitud
les contemplo cada dia
fruïnt amb gran lassitud
del fort alè de la vida.


No sento l'ardor del sol,
ni l'oreig de les alzines,
ni el fort perfum de les flors,
ni veig volar les gavines


que s'estabussen xisclant
ajogassades i inquietes.
El meu ser va viatjant
per fantasies incertes...


Tot el cos se m'ha adormit
talment com faune de pedra
que hi ha a un racó del jardi
tot humit i cobert d'heure.
Tot el cos se m'ha adormit...


De sobte ha fugit l'encis,
em puja a flor de pell una frisança
i sento dins la sang un rebullir...
i els cinc sentits emprenen una dansa...


2on premi 1996