dissabte, 12 de juliol del 2008

El meu tercer Post

Paisatge - Sentiment Ecològic


Aprop del riu, sota un tapís ombrivol,
amb el subtil oreig dels arbres a l'albada,
quietes i somnolents, les flors d'espígol,
exalen els seus perfums forta alenada.

Enllà d'enllà... en l'espessissim alzinar
penetra la feble lluïsor tornasolada
i en la foscor del sotabosc endormiscat,
deixondeix el merlot que inicia la volada.

Com tímides caricies de noia enamorada,
l'aigua llisca suaument, petonejant el marge
i en el silènci dens de la claror nounada
se sent el clapoteig joiós de la besada.

Al cim d'un àlber, un inquiet rossinyol
comença el refileig amb dolç llenguatge
i acariciat pels primers raigs de sol
escampa arrèu del bosc el seu missatge.

Lleuger va transcorrent el bell matí
i envoltat pel gran silènci del boscatge,
imperceptible, un sentiment de pau em surt de mi
i vola vers l'etèrea blavor de l'infinit celatge.

Senyor! tu que has fet de la natura bell estatge,
dona'ns seny per estimar aquest gran dó,
que no ens despertem amb un fort plo
veient que tot ha estat un somni o un miratge.

1er premi de poesia 1996