dimarts, 15 de juliol de 2008

Retrobament


Tu tenies divuit anys
i uns ulls clars i lluminosos,
uns llavis tendres i rojos
anhelosos de besar.


Tu tenies divuit anys
i quan a prop teu estava
tot el meu ser t'adorava
i eren silenci els meus planys.


Tu tenies divuit anys
i un cor generós i noble
i en emigrar d'aquest poble
calmares els meus afanys.


Ara que han passat els anys
tots ells curulls d'esperança,
ha rebrotat l'enyorança
i el desitg de retornar.


I... ja no tens divuit anys
ni tens els llavis tan tendres,
als teus cabells ja hi ha cendres
i els teus ulls no brillen tant.


Però avui quan t'he retrobat
i has desviat la mirada
en passar pel meu costat,
he vist que t'estimo encara...
he vist que el temps no ha passat!


Juliol 1992