dimarts, 15 de juliol de 2008

Un mal dia


Estic asseguda a prop de la finestra,
els meus ulls fixats en la foscor.
No puc treure'm del cap l'idea tan maldestra:
On ets senyor, que jo no et veig enlloc?
Si pogués veure't et preguntaria
perquè no te m'emportes al teu món?


Estic tancada a un lloc on no respiro l'aire,
ni em toca el sol que fa reviure el món
perquè tant temps patint de l'enyorança?
perquè no te m'emportes dalt de tot?


Dal de tot hi ha el cel on la felicitat s'hi troba?
Digue'm senyor si aixo es veritat!
Si tu, com diuen, ets de tots el Pare
perquè tants fills sofrint de soledat?


Perdona'm! Oh Déu meu, ja que a vegades dubto
que enlloc no es troba la felicitat!
Veig les estrelles que moltes parpellegen
i penso que en una d'elles hi ets tu, esperant.


Perquè em fas viure tant temps aquí la terra,
si jo no hi soc feliç, si no puc ni caminar?
però, hi ha estones, en que vull morir-me,
em fa plorar, perquè tinc por que res és veritat.


Pensar que no veure als qui estimo...
o potser si que els veuré, des de un lloc llunyà...
doneu-me fe, Déu meu, que vull tenir-ne,
perquè així la mort no em farà plorar!